[Segona part]
Continuo parlant dels catàlegs de dones importants perquè actualment estan molt presents a les llibreries i biblioteques i també pels records que em desperten de les meves lectures infantils. Si penso en la meva infantesa, he d’agrair una vegada més a la meva mare que em proporcionés, dins de les limitacions de la repressió franquista, unes lectures molt “aprofitables”. Encara guardo un parell de llibres d’aquests, Ramillete de mujeres universales i Florilegio de mujeres españolas d’Antonio J. Onieva publicats a Burgos per Hijos de Santiago Rodríguez, els anys 1953 i 1957. Aquests llibres tenien uns pròlegs propis del franquisme, però jo els pròlegs, no els llegia i anava directa al contingut dels llibres. Ara és quan els he llegit i quina sort que no vaig fer-ho de petita, encara que de tota manera no els hagués entès. Us en poso una mostra:
De intento han sido eliminadas aquellas (mujeres) que alcanzaron la celebridad por no rectos caminos, si bien en España han sido las menos de las que legaron su nombre a la posteridad. Hemos tenido algunas que sufrieron esa desviación, si bien luego sintieron en su alma la llamada divina, y todo lo que antes fué desvarío, fué luego piedad y edificación. A éstas no las rechazamos, como no las rechazó Jesucristo, porque vió en ellas la vena riquísima de su arrepentimiento y rehabilitación. En este caso hemos tenido en cuenta la índole de nuestras pequeñas lectoras cuya alma purísima sólo debe conocer lo bueno de la naturaleza humana.
Y nada más. Un nuevo libro que lanzamos a la benevolencia de nuestras compañeras, las Maestras de España.
Com he dit aquests llibres, en el meu cas, no foren lectures d’escola o sigui que no devien arribar a les meves “Maestras de España”. Me´ls vaig llegir moltes vegades, triant les biografies que m’agradaven més i segur que vaig aprendre moltes coses. Ambdós llibres recullen unes breus biografies de setanta-cinc dones, de dues pàgines cadascuna amb una petita il·lustració, un retrat que encapçala el text.
He continuat revisant els prestatges de la meva biblioteca i he recuperat dos llibres/catàlegs encara més antics, ben conservats, que vaig comprar ja fa molts anys en alguna llibreria de vell.
El llibre de Concepción Gimeno de Flaquer (1850-1919) segueix la línia clàssica de les Vides paral·leles de Plutarc. Aquesta autora fou defensora activa dels drets de les dones i el seu feminisme conservador, però insistent, va tenir molt ressò en els ambient burgesos de l’època. La seva producció literària és prou extensa. I aquí teniu una mostra d’un discurs seu pronunciat a El Ateneo de Madrid, el juny de 1890.
Cristóbal de Castro (1874-1953) també resulta ser d’aquells autors que tingueren èxit en el seu moment, però desprès foren pràcticament oblidats. Es va dedicar sobretot al periodisme i també va escriure assajos sobre teatre, política, feminisme i biografies. Socialment fou un defensor dels drets de la dona i en els seus escrits sovint es veu la crítica contra la desigualtat i la discriminació de les dones.
L’obra Mujeres extraordinarias recull les biografies de més de seixanta dones dividides en un primer bloc de dones històriques i un altre de dones contemporànies. Tant en la primera part com en la segona apareixen noms de dones que no són els típics que es van repetint i que confesso que no em sonen gens o sigui que ja m’he proposat llegir-me el llibre per a conèixer aquestes dones més desconegudes: Mariana Dolci o el mostrador, Margarita Cogni o el arroyo, Teresa Guiccioli o el palacio, Pepita Tudó o el equívoco, Gabriela Reuter o el rencor, Ana Rogstad o el pacifisme i altres.
Per acabar, un salt en el temps i un canvi de registre per a presentar-vos un llibre de Montse Barderi publicat per Columna l’any 2018 que segueix sent un catàleg de dones, però en aquest cas com diu el títol es tracta de Dones úniques. Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar. Montse Barderi és un autora entusiasta que va provant diferents gèneres literaris i en aquest cas ens ofereix també un catàleg de petites biografies de dones importants, però escrites des de la perspectiva de nenes i per a la lectura del públic infantil. Cal dir que els textos van acompanyats d’unes il·lustracions, de fet, uns retrats caricatures molt simpàtics i suggeridors.
I quan ja em semblava que acabava, em giro i veig a la prestatgeria de darrera meu la capsa d’un joc de cartes de Dones que han canviat el món .És un regal que encara no he pogut estrenar com a joc, perquè totes tenim molta feina i som pobres de temps (un dia us parlaré del temps), però li vaig donar una ullada i promet ser molt entretingut perquè es tracta de formar una línia de temps amb 101 cartes de dones importants. Una cara de la carta explica qui és la dona en qüestió i què va fer i a l’altra cara hi ha la data per a saber si ha estat ben col·locada.
Em sembla que finalment també us he donat alguna idea de regal ara que s’acosten les festes.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
