12 de juliol de 2022
Tinc una amiga que, quan les coses se li ajunten com per casualitat, diu “Todo me coincide” i això és el que em va passar quan al Centre de documentació vàrem rebre el llibre de Rosa-Elvira Presmanes Garcia, Dones i mitocondris. La força del llinatge matern. L’autora és molt generosa i sempre ens fa arribar els seus llibres, molt interessants i curiosos.
Amb el llibre a les mans, la meva germana va recordar que Encarna Sanahuja Yll, prehistoriadora feminista, ja feia anys li havia parlat de la importància dels mitocondris per a fer el seguiment de la genealogia femenina.
Uns dies després, una companya del Centre de documentació va assistir a una lectura de tesi que justament era sobre els mitocondris o sigui que ja eren massa coincidències i calia que escrigués, des de la ignorància, alguna cosa sobre els mitocondris.
El record de la meva àvia materna sempre m’acompanya i ara m’he assabentat que potser és pels mitocondris que em va traspassar i és per aquí per on vull començar, perquè el que em va impressionar del llibre d’Elvira-Rosa Presmanes és el que explica sobre les àvies argentines de la Plaza de Mayo que indirectament i directament varen impulsar l’estudi dels mitocondris. Elles pensaven que si es podia provar la paternitat també podria ser possible provar el lligam genètic amb les àvies i així buscar, trobar i reconèixer els fills i les filles de les seves filles.
Fou una excepcional genetista nord-americana, Mary Claire King (1946), qui va treballar fins assolir trobar l’ADN mitocondrial que s’hereta només per línia materna, de manera que cada fill o filla tenen la mateix seqüència mitocondrial que la seva mare i ,per tant, de la seva àvia materna. Així es pot oferir una evidència de la identitat d’algú. Els altres descobriments de Mary Claire King com la identificació dels gens del càncer de mama o com la demostració que els humans i els ximpanzés som genèticament idèntics en un 99%, sens dubte, són també molt importants i mereixen el nostre agraïment.
El llibre de Rosa-Elvira Presmanes Garcia es centra en la matrilinealitat i insisteix en la força indestructible de la vida i en la importància de la cooperació en forma de xarxa simbiòtica. Els seus plantejaments feministes donen protagonisme a les dones no tant sols pel que fa al manteniment de la vida sinó també als models civilitzadors alternatius als patriarcals. Dit amb les seves paraules (p. 161-162): Els mitocondris, des de les cèl·lules del nostre cos són el fil misteriós que uneix les generacions i que ens nodreix de força vital. Són la mateixa simbiosi que ens entrelliga en un mateix tapís, però alhora disposem d’una escletxa d’autoconsciència, d’un espai de lliure voluntat per repensar-nos i repensar el nostre model social de convivència, vers comportaments ètics més afins a la pròpia naturalesa, a la seva capacitat de cooperació i simbiosi, de la qual som part vivent.
El llibre va encapçalat per un pròleg de Francesca Molero Rodríguez, una professora universitària, especialitzada en sexologia i que pertany a diverses entitats d’aquest camp mèdic. A la seva presentació és molt clara quan diu que quan parlem de ciència, ho equiparem a veritat objectiva, neutralitat, etc., sense ser a vegades massa conscients del fet que el que entenem com a ciència està basat en la formulació i verificació d’una hipòtesi generada per una persona o un grup socialitzat i sexualitzat (p. 12).
En aquesta mateixa línia s’expressa a l’epíleg Glòria Garrabou Tornos, també professora de la Facultat de Medicina i investigadora del Laboratori de Recerca Muscular i Funció Mitocondrial. Diu que com a coneixedora de com n’és de necessari implementar la visió femenina en el nostre entorn immediat (social, cultural, polític, biomèdic) i com apassionada del món mitocondrial (en sóc tan fan que he dedicat la meva vida professional al seu estudi), no m’hauria d’estranyar que altres persones com la Rosa-Elvira se’n facin ressò i s’encomanin també d’aquesta passió (p. 169).
Bé, potser ara ja totes, si no ens som fans, sí que estem interessades pels mitocondris, però encara ens falta com a conclusió, una lliçó de divulgació. Justament Laura López Molina, autora de la tesi que hem citat al principi, biòloga dedicada a l’estudi dels mitocondris en les malalties neurodegeneratives va participar en un programa televisiu explicant de manera molt entenedora perquè els mitocondris són tan interessants.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
