(Primera part)
Aquest estiu, Barcelona ha rebut altra vegada milers i milers de visitants i combinades amb les notícies que parlaven del turisme, hi ha hagut també les que donaven el protagonisme a altres visites no desitjades com són les plagues de formigues, paneroles, rates, conills i porcs senglars que han ocupat els mitjans de comunicació i que han estat tema de conversa. Veig clar que haurem de dedicar un parell d’entrades del bloc si volem parlar de totes les bèsties.
Els tema dels animals és un gran tema que dona per moltes entrades de bloc, perquè podríem parlar dels drets dels animals, de les curses de bous, de la funció dels parcs zoològics, de les proves de laboratori amb animals i podríem continuar i serien uns continguts entre complicats, conflictius i fins i tot dramàtics. Aleshores he pensat fer-un breu apropament parlant dels animals de les plagues amb notes més disteses, més literàries, però que suggereixin, de manera soterrada, tot el transfons seriós i compromès que les persones tenim amb els altres éssers vius.
Començo pels animals més petits que semblen que passen desapercebuts, però que en la seva petitesa estan presents per tot arreu i també a la literatura. Potser la formiga de més anomenada literària és la de la faula de LaFontaine (1621-1695) “La cigale et la fourmi”. No puc entrar ara en la discussió de la moralitat d’aquesta faula, però recordo que el meu professor de francès, molt bo i crític, ens va fer veure, quan teníem quinze anys, que la formiga no era gens generosa i que era menystingut el valor de les aportacions artístiques com el cant de la cigala.
També enrere en el temps recupero el record de la cançó de la meva infantesa “Les petites formiguetes a l’estiu” que és un petita joia de Llongueres.
Diguem de passada que Joan Llongueras i Badia (1880 -1953) és molt important com a educador musical ja que va introduir el mètode Dalcroze com a l’ensenyament musical infantil i amb aplicació a les teràpies per a gent discapacitada.
En el camp de la literatura infantil catalana hi ha una formiga protagonista de moltes aventures que és la formiga Piga personatge creat per Emili Teixidor (1932-2912). Recordem que Emili Teixidor és autor de Pa negre, novel·la que fou portada al cinema amb gran èxit, però va dedicar una gran part de la seva obra a la literatura infantil.
I no puc deixar de compartir amb vosaltres el poema visual de Salvat Papasseit (1894-1924) que tan bona acollida té també entre les criatures que s’apropen a la poesia.
Fins aquí la cara amable de les formigues, però també hi ha l’aspecte fosc i perillós que és el que queda reflectit de manera genial i exagerada a la pel·lícula The Naked Jungle amb el títol a Espanya de Cuando ruge la marabunta (1954) de Byron Haskin, amb Charlton Heston i Eleanor Parker, encara avui recomanable pel seu ritme i l’ambientació amb els efectes especials pertinents. El guió està basat en un relat de Carl Stephenson, Leiningen Versus the Ants.
Ara passem a les paneroles. Parlar de les paneroles és parlar popularment d’escarabats de cuina. Però no es poden confondre amb els autèntics escarabats. Va ser molt alliçonador quan va venir al Centre de Documentació de Ca la dona la catedràtica jubilada de Biologia, Marina Blas, a fer donació de la seva obra i altres materials i ens va quedar molt clar que dins dels anomenats escarabats hi ha classes i que la seva especialitat eren els coleòpters. L’ordre dels coleòpters reuneix al voltant de 386.500 espècies i representen un 30% de les espècies animals i són 70 vegades més espècies que els mamífers.
Marina Blas té un article en col·laboració amb J Del Hoyo titulat “Entomología cultural y conservación de la biodiversidad, Los insectos en las Artes Mayores” (Cuadernos de Biodiversidad 42 (2013), 1-22). El text fa un recorregut destacant la presència dels insectes a les arts espacials i visuals com l’arquitectura, l’escultura, la pintura i també música, teatre, dansa i cinema.
Dins de la literatura tenim dos “escarabats” importantíssims que segurament els teniu ben presents. Es tracta del de La Metamorfosi o La Transformació de Kafka i el de La passió segons GH de Clarice Lispector.
L’obra de Kafka (1883-1924) és una novel·la curta publicada l’any 1915 que explica la història de Gregori Samsa que un matí es lleva convertit en un gran insecte i les conseqüències d’incomunicació i intolerància del seu entorn familiar fins que mor. Aquesta obra ha tingut múltiples interpretacions i n’he trobat una del 1989 de Nina Pelikan Straus que proposa una lectura feminista perquè diu que la critica no ha tingut en compte el pes que té la família i especialment la metamorfosi de Grete, la germana petita de qui depenen les ressonàncies socials i psicoanalítiques del text.
L’obra emblemàtica de Clarice Lispector (1925-1977), La passió segons GH, no és de lectura fàcil perquè presenta una gran complexitat per la introspecció i la precisió de llenguatge i evidentment pel profund contingut argumental molt pertorbador. Tracta d’una dona sola que de sobte, descobreix que té un enorme escarabat a dins de l’habitació on es troba. El dilema de vèncer l’escarabat o fugir la porta a fer un repàs de la seva vida i acaba identificant-se amb l’escarabat i prenent així la determinació de vèncer les seves pors.
Potser el proper bloc on parlarem de les plagues de mamífers resultarà més amable, perquè al cap i a la fi nosaltres som mamífers i els insectes ens queden més lluny, encara que els tinguem tan a prop.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilidad i activista feminista
