En el Dia Internacional dels Museus, la Georgina Rabassó ens farà una aproximació a la vida de la Juliana Morell, barcelonina del S.XVII que va ser la primera dona en doctorar-se a una universitat europea. No t’ho perdis!
Organitza: La Carta Ripoll 25 i Centre de Documentació de Ca la Dona
Exposició fins a l’1 de juny de 2023 Horari de visita: de dilluns a dijous de 17 h a 20 h* Ca la Dona (C. Ripoll, 25, Barcelona)
Exposició que recull l’obra pictòrica de l’antropòloga i activista feminista Dolores Juliano, que ens va deixar el passat mes de novembre. Una dona optimista, lluitadora infatigable que es dedicava a fons a tot el que feia, i que gaudia fent. Durant anys va crear una prolífica producció d’aquarel·les, representacions de la natura, paisatges, natures mortes…, que s’exposen per primer cop en aquesta mostra, i que ens apropen a una altra de les múltiples facetes de la Dolores, una faceta desconeguda, però que sempre la va acompanyar, tal com atesten les llibretes i llibretes que va dibuixar durant anys.
*Si vols venir fora d’aquest horari, o avisar de la teva visita, contacta amb comunicacio@caladona.org perquè puguem tenir preparada la sala.
Presentació del projecte per col·laborar amb el Centre d’Investigació, d’Arxiu i Biblioteca de Dones a Başûr, Kurdistan Sur. A càrrec del centre Jineolojî Europa.
Acte en col·laboració amb el Centre de Documentació de Ca la Dona, el Grup de Coeducació Pedagogies Feministes, Dones x Dones i Feministes per la Independència.
Conversa sobre una obra que aborda les violències de l’estat i les resistències des de narratives d’activistes i acadèmiques feministes.
Amb la participació de Marta Cabezas i Ana Martínez (editores del llibre), Pamela Palenciano (actriu, activista feminista, co-autora del llibre) i Laia Serra (advocada penalista, activista, co-autora del llibre).
Presentació i col·loqui amb la presència de Laura Macaya, María Riot, i l’autora, Paula Sánchez Perera. Organitza: Centre de Documentació de Ca la Dona i l’Editorial La Oveja Roja.
Aquest assaig desenvolupa una agenda alternativa i prodrets per al debat de la prostitució, utilitzant l’estigma com a fil conductor des d’un enfocament materialista i interseccional. I aposta, sobretot, per combatre la invisibilització de les treballadores del sexe i el que elles defineixen com les seves realitats, per incorporar la seva veu i posar en el centre tant els seus sabers com les seves reclamacions.
El fons de Gretel Ammann té una increïble varietat de cartelleria i altra efímera que recull alguns exemples meravellosos de la diversitat i infinita creativitat de la gràfica feminista de les darreres dècades del segle XX i primeres del segle XXI. Els dibuixos, tractament de les imatges, tipografies, composicions de cartells, xapes i adhesius del fons donen senyal que totes aquestes imatges segueixen vigents i que tots aquests documents són propostes actuals i completament rellevants avui dia.
En aquest taller obert, culminació de la tasca de reapropiació, digitalització i difusió del fons de Gretel Ammann dels darrers mesos de voluntàries i activistes en col·laboració amb Andrea Galaxina, proposem un exercici d’apropiació, de còpia i détournement. Extraurem alguns elements icònics dels documents d’arxiu (imatges, dibuixos, tipografies…) per compondre nous cartells, adhesius i xapes per a nous esdeveniments i moments (actuals i reals o inventats). Crearem una maqueta analògica que després reproduirem mecànicament. D’aquesta manera utilitzarem l’arxiu per explicar el present però també per explicar el fons i posar de manifest la seva gran rellevància tant històrica com actual.