Una trobada amb Sor María de Jesús de Ágreda acompanyada d’Emilia Pardo Bazán

Ja us vaig dir que l’anada a Sòria va ser molt agradable i profitosa i ara encara us voldria explicar una altra trobada literària que vàrem tenir en aquelles terres. L’autocar que ens va portar des de l’estació de l’AVE de Saragossa fins a Sòria va fer un trajecte de dues hores passant per les terres de l’“España vaciada” i una de les parades en què no va baixar ni pujar ningú va ser a Ágreda. De sobte se’m va disparar una neurona mig adormida del viatge i vaig pensar: “De què em sona Ágreda?”

Per aquells misteris de la memòria que recorda el que tu no saps recordar, vaig anar a parar a una prestatgeria de la meva biblioteca on hi descansa un llibre que ara farà camí cap al Centre de Documentació de Ca la Dona. Es tracta d’un llibre enquadernat en pell i daurats que és la Vida de la Virgen María según la Venerable Sor María de Jesús de Ágreda.

Però primer cal un apunt sobre el poble d’Ágreda perquè, un cop he buscat informació sobre aquest indret, em sap greu no haver-nos-hi aturat. Porta l’apel·latiu d’ “Ágreda, la villa de las tres culturas”, perquè fins l’any 1492 hi van conviure jueus, moriscos i cristians. El seu origen llegendari té com a protagonistes Hèrcules i Caco. Fou un castro celtiber i romà i a l’edat mitjana fou escenari del matrimoni de Jaume I el Conqueridor amb Leonor de Castella, filla d’Alfons VIII, i també fou on, l’any 1304, es van acordar els límits de la Corona d’Aragó i del Regne de Castella. Després la història continua fins que al segle XVII apareix María Coronel Arana (1602-1665) coneguda pel seu nom religiós María de Jesús, monja visionària i consellera reial.

María de Jesús de Ágreda, fou una monja de clausura de l’orde concepcionista que va esdevenir una dona influent i important a la seva època perquè durant més de vint anys va ser consellera del rei Felip IV mitjançant una interessant correspondència que fou publicada l’any 1885.

És curiós saber que no es va bellugar mai del seu poble i que, en canvi, se li atribueix l’evangelització de molts territoris de Nuevo México perquè es diu que tenia el do místic de la bilocació que li permetia estar a dos continents a la vegada.

La seva obra cabdal i més coneguda és La Mística Ciudad de Dios, milagro de su omnipotència y abismo de la gracia, historia divina y vida de la Virgen Madre de Dios, Reina y Señora nuestra, María Santísima, restauradora de la culpa de Eva y medianera de la gracia: manifestada en estos últimos siglos por la misma Señora a su esclava sor María de Jesús, para nueva luz del mundo , alegría de la Iglesia católica, y confianza de los mortales.

Un tastet de com sona el text de sor Maria de Jesús que em sembla especialment interessant de forma i fons és el retrat que fa de la Verge seguint el cànon de bellesa barroca.

La persona de esta divina Reina era dispuesta y de más altura que la común de aquella edad en otras mujeres; però muy elegante de cuerpo con suma proporción y perfección: el rostro más largo que redondo, però gracioso, y no flaco ni grueso; el color claro y tantico moreno, la frente espaciosa con proporción, las cejas en arco perfectísimas, los ojos grandes y graves, con increïble e indecible hermosura y columbino agrado, el color entre negro y verde obscuro; la nariz seguida y perfecta, la boca pequeña y los labios colorados y sin extremo delgados ni gruesos; y toda ella en estos dones de naturaleza era tan proporcionada y hermosa, que ninguna otra criatura humana lo fué tanto. El mirarla causava a un mismo tiempo alegría y reverencia, afición y temor reverencial; atraía el corazón y le detenia en una veneración suave…

No és sorprenent que aquesta autora i la seva obra cridessin l’atenció d’Emilia Pardo Bazán que va decidir, amb molt bon criteri, separar del conjunt aquesta vida de la Verge Maria. Fa sospitar com si li ressonés la Vita Christi d’Isabel de Villena, la veritat és que a mi sí que me la recorda en paral·lel.

El pròleg que li dedica Emilia Pardo Bazán dona molta informació sobre la censura i persecució que va patir per part de la jerarquia eclesiàstica i de la Inquisició. Posa de manifest la importància de la Mare de Déu com a mitjancera, cosa que dona un especial relleu a la figura femenina en el context teològic. I evidentment dedica una part de la presentació a comentar la correspondència de sor María de Jesús amb el rei Felip IV i aquí és on la qüestió política de la decadència de la monarquia, en la persona del rei, pren una perspectiva que mereixeria una lectura de la correspondència per allò dels aprenentatges que la història ens ofereix.

Em sap greu, però avui no parlarem d’Emilia Pardo Bazán perquè és una personalitat excepcional amb una obra també excepcional que requeriria uns quants blogs i llargs. Però sí que interessa destacar i cal saber que de 1892 a 1914 Emilia Pardo Bazán va finançar i dirigir un projecte editorial “Biblioteca de la Mujer” amb la intenció de fer arribar al públic femení les idees progressistes respecte als drets de les dones. Com veureu a la llista de títols de la col·lecció el primer és justament la Vida de la Virgen de sor María Jesús de Ágreda o sigui que hi ha un reconeixement a una genealogia d’escriptores que Pardo Bazán, com totes les autores·”òrfenes de mare literària”, necessita reivindicar.

1. Vida de la Virgen María (1892) de María de Jesús de Ágreda;
2. La esclavitud femenina (1892) de John Stuart Mill;
3. Novelas (1892) María de Zayas;
4. Reinar en secreto (La Maintenon) (1892) de Padre Mercier (SJ);
5. Historia de Isabel la Católica (1892) de Gonzalve de Nervo;
6. Instrucción de la mujer cristiana (1892) de Juan Luis Vives;
7. La revolución y la novela en Rusia (1893) de Emilia Pardo Bazán;
8. Mi romería (1893) de Emilia Pardo Bazán;
9. La mujer ante el socialismo (1893) de August Bebel;
10. La cocina española antigua (1913) de Emilia Pardo Bazán;
11. La cocina española moderna (1914) de Emilia Pardo Bazán.

Atenció als dos últims llibres de cuina que entren perfectament en un context feminista. Al Centre de Documentació de Ca la dona hem decidit que els llibres de cuina poden quedar inclosos dins de la història de les dones i del moviment feminista. 

Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista