Quan tenia uns tretze anys i em van recomanar de llegir El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, no sabia res de Selma Lagerlöf, només que era important perquè qui me l’havia recomanat era una persona amb autoritat per a fer-ho. El llibre en qüestió està actualment a la biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona. El vaig llegir en aquells anys en castellà perquè no hi havia la traducció catalana que hi ha ara (Adesiara, 2020) i em sembla que aquesta serà l’oportunitat per a tornar-lo a llegir.

Malgrat la gran qualitat literària de totes les seves obres, sens dubte, la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia) encarregat pel Consell d’Educació suec per a ensenyar a les criatures la geografia del país. Amb una clara finalitat moral, la novel·la ensenya l’amor per la natura, alhora que per la geografia, la cultura, la mitologia i els costums del país escandinau.

M’ha agafat ganes de parlar-vos de Selma Lagerlöf perquè últimament Mari Chordà ens ha fet donació d’una obreta seva, El huésped de Nochebuena, de la revista La Novela Breve. que no porta data ni nom de la persona traductora i només tenim la pista que es va publicar junt amb altres escriptors nòrdics com Strindberg i Ibsen. L’altre llibre de la mateixa donant és una biografia de Selma Lagerlöf també curta de Dolores Medio (EPESA, Madrid 1971).

Casualment, no fa gaire, la cineasta Marta Balletbó-Coll, parlant de possibles iniciatives audiovisuals, em va enviar un vídeo, The “Noble Friendships” of the First Gay Nobel Laureate. que és una biografia de Selma Lagerlöf que posa l’èmfasi en les seves relacions amb Sophie Elkan i Valborg Olander.

Repassem breument qui va ser Selma Lagerlöf (1858-1940). Fou una escriptora sueca , primera dona guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1909. Formava part d’una família benestant de comerciants que es va arruïnar i sembla que Selma no va rebre tractament d’una malformació al maluc i per això va passar la infantesa retreta, llegint molt, i va anar tota la vida amb bastó. Malgrat la situació familiar va poder estudiar de mestra i el 1881 va sortir de la finca familiar per a estudiar a Estocolm i, acabats els estudis, va obtenir una plaça de mestra de noies a una escola secundària. A partir d’aquí es va desenvolupar la seva personalitat introvertida però afable i va començar a tenir amistats “especials” que acabaran sent qualificades de “amistats nobles”. La primera fou una companya també mestra, Anna Oom i després una treballadora de banca, Elise Malmros, que la va introduir en qüestions socials i feministes.

Per a tenir una idea del moviment feminista suec de l’època, al Centre de Documentació tenim el llibre À travers le feminisme suédois de Marc Hélys, pseudònim de Hortense Marie Héliard (1864-1958) publicat per Plon, Paris, 1906. (Com ha arribat aquest llibre a Ca la dona és una altra història).

L’any 1886 la principal figura del moviment feminista suec, Sophie Adlersparre, es va interessar pels sonets de Lagerlöf publicats a la revista literària femenina Dagnyi. Posteriorment, amb la seva obra Gösta Berlings (1891) va guanyar el premi del periòdic cultural Idun i a partir d’aquí comença la seva exitosa carrera literària.

El 1894, Selma va conèixer Sophie Elkan, que es convertiria en la seva amiga íntima per sempre. Sophie Elkan (1853 –1921) fou una escriptora sueca, molt popular a principis del segle xx, i segurament la seva relació amb Selma Lagerlöf la va eclipsar. Provenia d’una família acomodada, jueva i va perdre prematurament el seu marit i la seva filla de tuberculosi. Comença a publicar tard l’any 1889, sobretot contes i la seva primera novel·la Rika flickor (Noies afortunades) és del 1893. La seva obra literària, en principi, va ser considerada per la crítica d’estudi psicològic femení.

Ambdues escriptores compartien també el compromís amb el moviment d’emancipació femenina a Suècia i Europa. En viure en ciutats diferents, es conserva una nombrosa, important i interessant correspondència entre elles que va durar 28 anys i que no ha estat accessible fins l’any 1990, als 50 anys de la mort de Selma Lagerlöf.

Sophie patia períodes de depressió i no podia escriure. Era una dona molt sensible, socialment i cultural molt refinada i entre les seves amistats estava la polemista sueca Ellen Key, (1849-1926) que va ser una feminista i sufragista que va escriure sobre varietat de temes, especialment sobre vida familiar i educació.

L’any 1895, Selma i Sophie van realitzar un viatge a Itàlia, Sicília i a Europa Central i posteriorment van fer una altre gran viatge de sis mesos a l’Orient Mitjà que va inspirar a ambdues escriptores obres importants: Jerusalem de Selma Lagerlöf i Drömmen om österlandet (El Somni d’Orient) de Sophie Elken, que van esperonar la competència entre elles dues.

En un moment de la vida de Selma Lagerlöf va aparèixer la “noble amistat” sentimental deValborg Olander (1861-1943), mestra, molt compromesa com a sufragette i amb responsabilitats polítiques. Va escriure sobre els seus activismes i també sobre la llengua sueca. Sembla evident que va influir en l’obra de Selma Lagerlöf en la seva qualitat d’assessora literària.

És important destacar que, quan la terrible persecució nazi contra els intel·lectuals, Selma Lagerlöf, als últims anys de la seva vida, va ajudar els escriptors i pensadors jueus a refugiar-se a Suècia. Aquest va ser el cas de Nelly Sachs, poeta alemanya, i la seva mare que es van salvar dels camps d’extermini gràcies al visat oficial suec que va negociar Selma Lagerlöf.

Fins al final de la seva vida, Selma Lagerlöf va ser un exemple de treball i esforç. L’autobiografia o memòries de l’autora ocupen uns quants volums molt llegits i celebrats que porten el títol de Mårbacka que era el nom de la finca de la seva infantesa que la família va haver de vendre per necessitat i ella va poder recuperar.

Ja he començat dient que em proposo la relectura de l’obra emblemàtica de Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, a veure si resisteix el pas del temps.

Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista