Si no haguéssim anat a passar uns dies a Soria, no hauríem conegut Concha de Marco i no sabríem qui va ser aquesta important autora, assagista, narradora, traductora i sobretot poeta.
De fet, Soria està dedicada a Antonio Machado i a Leonor, des de l’institut on el poeta donava classes de francès, fins al cementiri d’El Espino on està enterrada la seva idolatrada esposa Leonor. Guarda el record d’un altre gran poeta que és Gerardo Diego que també va ser professor a l’institut. I al costat del Duero també s’ubica la memòria de Bécquer i de les seves narracions d’escenaris fantasmagòrics.
Potser és més subtil el record que guarda Soria de la figura de Juan Antonio Gaya Nuño (1913-1976) i de la seva esposa Concha de Marco (1916-1989). Va ser un matrimoni que va fer molta feina en col·laboració. Ell va ser empresonat pel franquisme en acabar la guerra i estigué en llibertat vigilada fins l’any 1954. Fou un gran especialista en història de l’art i va fer nombroses monografies sobre pintors, manuals i guies de museus, junt amb Concha de Marco que revisava i traduïa la seva obra.
Però centrem-nos en la figura de Concha de Marco que va néixer a Soria i va patir la pèrdua de la seva mare i de la seva germana petita per la grip del 1918. Quan el seu pare fou destinat a Figueres, la família s’hi va traslladar i allí és on Concha va començar a estudiar el batxillerat que va acabar a Madrid. Després, l’any 1932, es va matricular a la Universitat per a estudiar Ciències Naturals i es va llicenciar un cop acabada la guerra l’any 1939. S’havia casat amb Gaya Nuño l’any 1937 i tota la família va patir la depuració i la marginació social de la dura i injusta postguerra. Concha va sobreviure, mentre el marit era a la presó, fent classes particulars i en col·legis privats. Va seguir al seu marit a Bilbao on fou desterrat en sortir de la presó, després ja va aconseguir treball a Madrid i encara van estar una temporada a Barcelona on Gaya Nuño va dirigir les Galerías Layetanas fins que tornaren definitivament a Madrid.
Tal com ja s’ha dit, Concha va col·laborar estretament amb el seu marit, van viatjar i fer cursos a l’estranger i van editar molt llibres d’art, però ella en paral·lel seguia la seva carrera literària i va publicar contes en revistes com Insula, Cuadernos Hispanoamericanos i El Urogallo. La seva obra de més entitat és l’assaig en dos volums de La mujer española en el romanticismo (1969) i sobretot set llibres de poemes. La seva poesia va tenir una bona rebuda crítica com ho demostra el fet que Carmen Conde l’inclogués en la seva antologia, Poesía española femenina (1950-1960).
He revisat aquest llibre que tenim en el Centre de Documentació de Ca la dona per a veure quines són les poetes que acompanyen Concha de Marco en aquesta antologia: Aurora de Albornoz, Elena Andrés, María Victoria Atencia, María Nieves F. Baldovi, Gloria Calvo Nava, María Teresa Cervantes, Pilar Gómez Bedate, María de los Reyes Fuentes, Carmen González Mas, Cristina Lacasa, María Elvira Lacaci, Concha Lagos, Adelaida Las Santas Loureiro, Concha de Marco, Elena Martín Vivaldi, Marisa Medina, Concha Méndez Cuesta, Eduarda Moro, María Mulet, Carmen Ontiveros, María Eugenia Rincón, Amelia Romero, María José G. Sánchez Bendito, Felisa Sanz d Moreno, María Antonia Sanz Cuadrado, Mercedes Saori, Teresa Soubriet, Sagrario Torres, Julia Uceda i Acacia Uceta Malo. Aquesta llista de noms de poetes poc o gens conegudes són la mostra fefaent del que es queixava Concha de Marco quan deia que les dones havien estat excloses de la història de la literatura perquè «no tienen generación».
Concha de Marco, degut a les penalitats de la guerra tenia greus problemes de salut, però era una treballadora infatigable i l’interessava l’art, la música clàssica , especialment l’òpera i també va formar-se en artesania i dissenyava complements i vestits, sempre amb un transfons autodidacta. És un exemple de dona important dins del període històric que li va tocar viure, un cas d’exili interior en l’España franquista. La seva poesia és de compromís absolut i està molt arrelada a la terra castellana.
L’any 2016, en l’aniversari del seu naixement, l’ajuntament de Soria li va retre homenatge i l’any 2018 es van publicar les seves memòries que porten un títol ben significatiu: La patria de otros. Memorias de una mujer libre, edició preparada per José María Martínez Laiseca, patrocinada per l’Instituto Castellano y Leonés de la Lengua i per l’Ayuntamiento de Soria i editada per Cálamo. No cal dir que farem el possible per a aconseguir aquest llibre per a la nostra biblioteca.
L’exposició que vàrem poder veure a Soria és Con la absoluta belleza de lo mínimo. Concha de Marco en 20 objetos que agafa el títol d’un dels seus textos que reproduïm com a mostra de la seva profunda i sintètica poesia.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
