7 d’abril de 2022
Porto retard perquè el dia 11 de febrer, dia de les nenes i dones i la ciència hagués volgut dir alguna cosa i no hi vaig ser a temps i ara em decideixo a fer-ho relacionant-lo amb el dia del teatre que va ser el 27 de març. La idea ve d’haver llegit el llibre de Robert Marc Friedman, Projecte Meitner. Una història de ciència i traició.
Tal com suggereix el títol del llibre es tracta d’explicar què va passar amb el premi Nobel que no va rebre Lise Meitner (1878–1968) pel descobriment de la fissió nuclear i que sí que va rebre el seu col·laborador Otto Hahn (1879-1968). La forma teatral ens apropa al conflicte de manera molt àgil i amb tota la força emocional de la tensió de la conversa entre aquests dos personatges. També se suma un tercer personatge, Manne Siegbahn (1886-1978) que fou el professor suec que va acollir Lise quan va haver de fugir del nazisme, però que tampoc no la va ajudar, perquè la seva ambició xoca amb els principis ètics de Lise Meitner.
Lise Meitner fou una física austríaca especialitzada en el camp de la radioactivitat i de la física nuclear. Era de família jueva intel·lectual i convertida al luteranisme. Va aconseguir entrar a la universitat de Viena i l’any 1900 va començar a estudiar medicina i després física. Amb el doctorat obtingut l’any 1905, va anar a Berlin a estudiar amb Max Planck i Otto Hahn. El 1926, esdevingué professora titular a la Universitat de Berlín, i fou la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya. Amb l’arribada de Hitler al poder, s’inicià la persecució de molts científics jueus o d’esquerres i Meitner, aleshores directora de l’Institut de Química, va poder lliurar-se’n inicialment per la seva nacionalitat austríaca, però l’assetjament i el poc suport rebut dels seus col·legues, inclòs Otto Hahn, precipitaren la seva marxa a Suècia.
A l’exili continuà el contacte amb Hahn i, malgrat la creixent desconfiança que hi havia entre ells, planificaren un seguit d’experiments que es van fer a Berlin al laboratori de Hahn, però fou Meitner qui va poder explicar i demostrar els resultats segons els quals l’àtom d’urani s’havia trencat per formar bari i criptó, expulsant gran quantitat de neutrons i energia. Hahn publicà el descobriment científic el gener de 1939, sense esmentar la col·laboració amb Meitner i l’any 1944 va rebre el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear mentre que Lise Meitner es quedà sense el reconeixement que mereixia.
No he dit que el llibre ha estat traduït per Natalia Prío Platz i porta un epíleg d’Anabel Morales que explica l’experiència de les membres de l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València que van engegar el Projecte Meitner i la posada en escena de l’obra per la companyia teatral CRIT amb gran èxit. Amb les seves paraules: “Espectacle molt necessari des del punt de vista social, tant per la necessitat de facilitat l’accés a la ciència com per a proporcionar models professionals de dones brillants. El tema de la fissió nuclear pot ser difícil d’entendre, es tracta també el tema de la responsabilitat moral de la recerca en física pràctica. La física és la ciència del present i del futur. Tant de bo que continuï pujant a l’escenari!“
I com sempre passa, resulta que tenim una experiència més propera de vincular teatre i dones científiques. Es tracta de les representacions teatrals que es van fer els anys 2011 i 2012 de Conversa sobre química. Adaptació de l’obra de Jane Marcet, iniciativa de les professores Mercè Izquierdo i Núria Solsona amb el grup GCEC (Gènere, Ciència i Ensenyament de les Ciències) de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.
Consta que molts personatges importants en el camp de la ciència hi arribaren de forma directa o indirecta perquè havien llegit Conversations on Chemistry de Jane Haldimand Marcet (1769-1858), una excel·lent escriptora i il·lustradora de llibres populars d’introducció a la ciència i de divulgació en altres camps que tingueren un gran èxit.
Jane Marcet era filla d’una família que va proporcionar a ella i als seus germans una formació molt completa sense discriminacions. De pare suís i mare anglesa va rebre el millor de les dues línies, va ser educada a casa i va estudiar llatí essencial per a les ciències. Quan tenia quinze any va morir la seva mare i es va fer càrrec de la casa i de l’educació dels seus germans. Es va interessar per l’art a conseqüència d’un viatge a Itàlia i va estudiar-ne i així posteriorment va poder il·lustrar els seus llibres.
Es va casar amb un metge també molt interessat per la cultura en general i a casa seva hi havia trobades amb gent intel·lectual i científics de l’època. Justament recordant les dificultats que ella havia tingut de més jove per a seguir els temes de les discussions i converses, va començar a escriure els llibres de divulgació.
El seu text sobre la Química va tenir més de vint edicions a Anglaterra i als EEUU i va ser traduït a l’alemany, francès i italià i cal destacar que les primeres edicions (1805) van sortir com a anònimes. La gràcia és que el text estava escrit en forma de diàleg i per això s’entén que sigui fàcil dramatitzar-lo. La conversa és entre la senyora B i les seves dues deixebles: Emily que és aplicada i obedient i Caroline que és més espontània i desinteressada en aprendre química. Al llarg de la conversa es presenten de forma rigorosa i contrastada els descobriments tècnics i científics de Galvani, Volta, Franklin, Priestley, Berzelius, Lavoisier i altres.
L’adaptació catalana per a teatre d’aquesta conversa té el mateix objectiu de divulgar coneixement científic i alhora donar protagonisme a les dones en aquest àmbit.
Acabo dient que tinc ganes de saber més coses de l’altra obra d’èxit de Jane Marcet Conversations on Political Economy (1824), tenint en compte que l’economia cada vegada té més espai en el currículum escolar. I potser també podria ser útil en l’actual context ecològic Conversations on Vegetable Physiologyː Comprehending the Elements of Botany, with Their Application to Agriculture.
Com diem sempre, les feministes hem de recuperar la nostra genealogia.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
