Ha tornat a començar el curs i hem de reconèixer que els feminismes continuem tenint unes “assignatures pendents” sobre la taula que fa temps que hi són tot esperant un consens o una aliança que la pluralitat i la diversitat puguin assumir. Mentrestant, al Centre de Documentació de Ca la dona hem anat fent presentacions de llibres que aprofundeixen en aquestes realitats delicades. Així ens anem reforçant en positiu en els valors del respecte i de la llibertat i avancem en el reconeixement dels drets humans.
A continuació trobareu la presentació d’uns llibres, dels quals recomanem entusiàsticament la lectura perquè són documents importants de l’estat de la qüestió d’aquestes realitats complexes sense oblidar la història que porten al darrere.
Començo pel que em sembla que és més generalista, pel llibre de Bellaterra edicions, Alianzas rebeldes i justament per aquesta visió panoràmica el considero de lectura obligatòria. Té l’encert que d’entrada, no amaga el conflicte i, per això, la primera part porta el títol significatiu de “Debate, pluralidad y disenso. Contra la censura y la imposición de la unidad“. Tant aquesta primera part com les quatre restants, recullen cadascuna tres o quatre aportacions de feministes estudioses i compromeses políticament que parlen de la “Transformación social y justicia versus castigo. Contra el punitivismo”, “Un feminismo de la libertad. Contra las normatividades sexuales, purezas y moralismos”, “Construir alianzas. Un feminismo más allà de la identidad”, “Redistribución y derechos para todas. Contra el capitalismo, las fronteras y la desigualdad estructural”.
Hauria d’haver començat dient que una de les característiques d’aquest llibre és la seva autoria col·lectiva i que, per tant, té la voluntat de buscar matisos qualitativament importants i significatius en l’apropament a les temàtiques tractades. Em disculparan les autores dels articles que no les citi personalment però el reconeixement és per a totes elles que apareixen en el volum coordinades per Clara Serra, Cristina Garaizábal i Laura Macaya.
La perspectiva d’aquest altre llibre, de Virus editorial, és històrica i resulta molt interessant perquè comença amb els antecedents al nostre país del treball sexual que ens porten a veure la situació i les mesures polítiques i legislatives que va articular al respecte la II República. Després segueix cronològicament explicant com la guerra civil impacta en el treball sexual. Revisa els nous perfils de la prostitució en el franquisme amb noves legislacions i noves institucions repressives. I per últim analitza l’evolució del patriarcat i dels feminismes pel que fa al treball sexual per acabar amb una reflexió sobre l’actualitat.
En aquest cas també ens trobem amb dues autores Marta Venceslao i Mar Trallero acompanyades per l’equip de Genera i amb Amalia Luna que fa el pròleg i Georgina Orellano, autora de l’epíleg. Una completa bibliografia i un índex onomàstic i temàtic enriqueixen encara més el valor del llibre.
vídeo de la presentació feta al centre doc
Un altre llibre imprescindible sobre el treball sexual és Crítica de la razón puta. Cartografías del estigma de la prostitución (editorial La oveja roja) de Paula Sánchez Perera, professora de filosofia com queda ben reflectit en el títol que fa la competència a Kant. El llibre surt de la seva tesi doctoral i per tant de la seva recerca filosòfica i argumentativa sobre la prostitució que, de fet, és superada pel treball de camp que fa l’autora en les zones on té lloc la prostitució i per les entrevistes a les treballadores sexuals tant a Espanya com a l’Argentina. Paula Sánchez Perera en una entrevista diu: “Yo tenía una postura abolicionista cuando comencé a investigar la prostitución, entonces para un TFM (Trabajo Fin de Máster), en el que como buena titulada en filosofía me limité a la teoría. Ya para la tesis doctoral tomé la decisión de realizar trabajo de campo porque concedí que quizás la realidad social de la prostitución tenía algo que enseñarme; y así fue, lo cambió todo“.
Les aportacions del llibre tenen a veure amb el concepte d’estigma que està a l’origen dels judicis essencialistes i amb la importància de les aliances de les treballadores sexuals organitzades amb dones precàries d’altres moviments socials
Llegir Hinterhof. Vida de una dominatrix (Garbuix Books) és una manera podríem dir “amable” d’apropar-nos al BDSM (Bondage, Dominación, Sumisión y Masoquismo). La forma de novel·la gràfica triada per Anna Rakhmanko (text) i Mikkel Sommer (imatge), pot sorprendre, però està molt pensada i propicia la lectura. El títol és ben significatiu perquè “Hinterhof” significa en alemany “l’eixida, el pati del darrere” que és on la nostra societat col·loca el treball sexual.
Anna Rakhamanko en una entrevista explica la sorpresa quan saber a què es dedicava Dasa Hink, protagonista del llibre, ja que, quan es varen conèixerm li va dir senzillament que treballava de dominatrix. Després d’una amistat de deu anys, gosa demanar-li si voldria compartir la seva vida quotidiana, els seus pensaments, presentar els seus clients i tot això és el que es troba en el llibre d’una manera planera, sense estridències. Dasa pensa que el còmic pot servir per a desestigmatitzar el treball sexual i també els seus clients i trencar el tabú que els envolta.
Per a acabar i per a completar la lectura, potser caldria anar a veure l’exposició Sade. La llibertat o el mal al CCCB que, com diu el catàleg, explora la influència del marquès de Sade (1740-1814) en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat. Ens mostra l’impacte dels seus polèmics textos, ens convida a revisar alguns estereotips, i a reflexionar sobre l’escàndol i la revolució.
L’exposició té de tot: performances, obres de literatura, cinema, còmic, vídeos, entrevistes. Del conjunt personalment em quedo amb la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, de la transmutació dels rols de gènere, del desig, de la violència, de la institucionalització del terror i de la tortura i del paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
De tot plegat diria que ens queda molta feina per a fer.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
