1 d’abril de 2022
Al Taller de pintura del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet la professora, Imma Monserrat, va proposar de visitar i comentar l’exposició de l’artista Kima Guitart per commemorar el 8 de març d’enguany.
Diumenge passat vam anar al Museu tèxtil de Terrassa, on s’exposa l’obra de l’artista fins al proper 12 d’abril. Kima Guitart en persona ens va guiar a través de les diferents peces i ens va donar tota mena d’explicacions, tant sobre el procés tècnic com per l’elaboració intel·lectual i creativa prèvia.
Vaig prendre’n uns quants apunts.
Kima Guitart va començar la seva obra de pintura sobre seda fa prop de 50 anys, amb tècniques provinents del Japó apreses a una escola de Paris. La producció inicial es basava en la confecció sobre seda, pintada per ella mateixa, de complements per a la indumentària femenina: fulards, ventalls i altres objectes propers a la confecció, ofici heretat de la seva mare, que era modista.
L’obra presentada en aquesta exposició neix d’unes proves de color com a treball purament tècnic. Va fer les proves en blau, en verd i en vermell. La pintura sobre seda té molts punts de contacte amb l’aquarel·la: el control de l’aigua, la difusió del color i l’atzar en el resultat final de la pintura. Va decidir penjar al seu estudi la tela de seda pintada en vermell.
De mica en mica la va anar omplint de significat. El color vermell era color de sang. La sang familiar a la dona, la de la menstruació, la del part. La lectura de Cassandra de Christa Wolf va acabar de motivar-la: la dona que forma part de les visionàries anònimes i silenciades. Silenciada perquè no se sotmet a la voluntat masculina d’Apol·lo. A més, és posseïdora de la veritat. Cassandra sap que el personatge d’Helena és senzillament un fantasma, un pretext per a una guerra. Alhora és el símbol de totes les sangs com a conseqüència de la violència generalitzada a la guerra, contra homes i dones.
Als anys 80 la novel·la de Christa Wolf i la pròpia autora es van convertir en un senyal d’identitat del feminisme.
Al 2020 Kima Guitart va quedar col·lapsada com a conseqüència de l’efecte mortal de la pandèmia en membres de la seva família. Havia mort el seu germà. Quan va tornar a la feina, necessitava arrelar-se. D’aquest sentiment va néixer la necessitat de completar la túnica de Cassandra, elaborada un parell d’anys abans. De bon principi es tractava de vestir un personatge de dimensions mitològiques, més enllà d’una dona real. Ara allargava les dimensions del seu cos amb uns godets, com si fossin arrels que s’endinsen a la terra.
A més de la peça central de la túnica de Cassandra hi veiem exposada una instal·lació d’una gran tela formada per dues peces, una de llana, pesant, i una de seda, lleugera. Les dues peces estan unides en un punt àlgid al que va a parar la de llana, com si arribés al seu punt culminant, i del que davalla la de seda, volàtil. La primera és la vida visible de Cassandra sobre la terra. La segona, la seva vida invisible, un cop ha estat assassinada.
Altres peces tancades en petits cubs de 20×20, encabits a la vegada en cubs de 40×40, van representant els sentiments de Cassandra en aquest seu camí cap a la mort. Prenen el títol de Fragments. Representen el dolor, la felicitat o l’amor.
En aquesta ocasió Kima Guitart fa realitat l’expressió de tots aquests sentiments a través de la pintura, sempre amb el color vermell en infinitat de tonalitats, sobre teles de seda clavades en un bastidor de fusta mentre hi treballava. Això li permetia pintar horitzontalment.
Tot visitant l’exposició trobem a la nostra disposició un full explicatiu sobre la tasca creativa de l’artista. L’ha elaborat la professora Pilar Bonet de la Universitat de Barcelona, investigadora de la creativitat visionaria de dones artistes. En un article excel·lent, ens endinsa en els motius particulars que han causat aquest treball sobre seda i ens proposa continuar analitzant les relacions entre llenguatge, discurs, ideologia, art i gènere en un temps agitat i de crisi que cal transformar, tot seguint les pautes de Griselda Pollock (1).
En el mateix article la professora universitària considera l’escenari de les sales com un relat coral d’imatges tèxtils i veus ocultes. És aquesta valoració la que estableix el lligam entre la visita a l’exposició de pintures sobre tela i el nostre entorn més immediat, l’Hospitalet de Llobregat, redós de tantes veus femenines emmudides pel soroll eixordador dels telers i pel poder patriarcal, a les fàbriques tèxtils. N’havíem parlat uns dies abans en una xerrada amb la historiadora Natàlia Piernas.
La gent que ens trobem periòdicament al Taller de Santa Eulàlia hem tingut ocasió d’ emocionar-nos, gràcies a la iniciativa de l’Imma Monserrat, pel contacte amb aquesta obra. Ens mostra un domini de la tècnica i una profunditat de pensament que reclamen el nostre agraïment.
Gràcies, Imma!
Gràcies, Kima!
Carme Llitjós Pascual
Professora jubilada
(1) Griselda Pollock, Rozsica Parker. Maestras antiguas. Mujeres, Arte e Ideología (1981). Barcelona. Akal 2021.
Nota: Ha estat publicat fa poc Cassandra, llibre visual amb obra de Kima Guitart i poesia de Laia Llobera. Ed.Pagès. Col. Diàlegs. Lleida, 2022.
